pared

ART I POEMES

125 ANYS DE PASTISSOS
foix

“Tota amor és latent en l’altra amor”, diu el vers d’un poema de J. V. Foix.

És el primer dels quatre versos que figuren a la placa que recorda el gran poeta català, a la façana del número 57 del Carrer Major de Sarrià, la casa on va nèixer. Una discreta placa que passa desapercebuda, no perquè no estigui a la vista, sinó perquè la mirada dels transeünts corre el risc de quedar-se atrapada entre els dolços, els confits i els pastissos que exhibeix, com una temptació, l’aparador de la planta baixa. Els rètols no deixen cap dubte: Foix de Sarrià. 1886. A l’interior, un bust de J. V. Foix, rep serè i a distància (gairebé en un segon pla) els clients des de darrere el taulell, com un gest de complicitat amb un passat que molts ignoren: el d’un J. V. Foix que va ser pastisser sense ser-ho.

 

El 19 de març de 1886 obria les seves portes aquesta pastisseria avalada pel prestigi d’un mestre confiter, Josep Foix Ribera, i per l’ofici de la seva dona, Paulina Mas Rubinat. Poc s’imaginava el matrimoni que el seu projecte compliria 125 anys d’èxit i prestigi. Josep Foix devia pensar que el seu negoci s’extingiria amb ell, ja que tenia clar que el punt fort de l’únic nen dels seus tres fills, Josep Vicenç, no eren els melindros, sinó llegir i anar a la biblioteca.

Però l’atzar i les circumstàncies porten sorpreses. I el que molt pocs saben és que el poeta va regentar la pastisseria des del 1936 fins al 1968, data en què va confiar la direcció del negoci a Jordi Madern i Mas, el seu cosí.«Fins a l’inici de la guerra J. V. Foix no va portar a terme l’activitat de pastisser. Entre l’activitat política i la d’escriptor, no li quedava temps», explica Madern, que va entrar com a aprenent a l’obrador el 1952. La persecució d’activistes polítics el va portar el poeta a fer de Foix de Sarrià el seu refugi.«S’amagava aquí i quan preguntaven per ell, apareixia darrere el taulell vestit de pastisser», recorda divertit Madern, acomodat a la que va ser l’alcova de J. V. Foix, avui convertida en despatx. J. V. Foix va procurar mantenir-se al marge del Foix de Sarrià, encara que sense ignorar-lo. Poeta i pastisseria van seguir camins paral·lels sense deixar-se anar de la mà.«J. V. Foix no va ser mai pastisser d’ofici, però sí un animador del negoci», certifica el seu cosí. Aportava idees a la decoració dels locals, redactava els rètols jugant a dues bandes per evitar les represàlies de la dictadura de Primo de Rivera, buscant paraules que no representessin variacions entre el castellà i el català. «Tot llenguatge és saó d’una parla comuna / tota terra batega a la pàtria de tots», resumeixen els dos versos que segueixen a la placa commemorativa del poeta.

1886

Un joc de nens per a aquest mestre i per al seu domini del lèxic, que el 1923 es va fer càrrec amb la seva germana Carolina d’una nova botiga (a la plaça de Sarrià, 8-9). Allà va instal·lar el seu despatx i, mentre a l’obrador pastaven dolços, ell creava poemes.«No tenia l’ofici, però sí un gran paladar per detectar la perfecció en els dolços i pastissos», diu Madern, i recorda que J. V. Foix va fer seva una màxima que ja li sentia dir al seu pare a l’obrador: «Sobretot, qualitat». I aquesta és la clau de l’èxit del Foix de Sarrià. El prestigi de la pastisseria s’ha aconseguit “mantenint i millorant les fòrmules des de l’any de fundació del negoci”, afegeix Madern. I és que la tradició i la innovació són les senyes d’identitat de la casa, dues paraules que es repeteixen en tots els seus productes com un mantra, una doctrina de fe. «Tota fe serà suc d’una més alta fe», acaba el poema, imprescindible per garantir els 125 anys d’art.